Quan parlem de Recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) s'unifiquen tres conceptes diferents:

• La recerca és el conjunt d’activitats amb l’objectiu d’adquirir nous coneixements útils per crear nous avenços i productes.
• El desenvolupament és la investigació més aplicada: assaigs i prototips, proves i instal·lacions pilot i patents. Implica el salt entre la ciència bàsica i l'aplicació industrial. Com veurem després és on menys èxit s’està produint.
• La innovació s'identifica amb el canvi tecnològic relacionat amb les compres de béns d'equip o amb canvis en mètodes i disseny que impliquen millores tangibles en la producció o comercialització.

Espanya, a la cua en inversió en R+D+I

La productivitat és la base necessària per la millora del benestar de les persones. Ja ho hem dit en ocasions anteriors. Una de les formes de millorar-la és invertir en Recerca, Desenvolupament i innovació (R+D+i). Conscients d’això, la UE, en la seva estratègia Europa 2020, va adoptar com a objectiu situar la inversió en R+D en una mitjana del 3% del PIB al 2020. És un dels cinc objectius clau de la dècada.

Japó i Corea del Sud el superen àmpliament. Estats Units s’hi acosta. Només uns pocs països de la UE ho estan assolint i la mitjana de la UE era del 2,03% al 2016. Dins de la UE, només superen el 3% del PIB Suècia i Dinamarca, mentre que Alemanya, Dinamarca i Finlàndia queden molt propers.

Malgrat els discursos oficials, Espanya no està intentant seguir la trajectòria que a tot el món desenvolupat es segueix. Espanya se situa en els vagons de cua amb un 1,19% el 2016.

Es continua ampliant la bretxa amb la UE

No només s’està invertint poc, sinó que, a més, la inversió gairebé no ha augmentat des del 2006, a diferència del que succeeix a la majoria dels països occidentals. Això ha comportat que la bretxa amb la UE s’estigui ampliant des de l’inici de la crisi del 2008 i sense que els darrers anys de recuperació hagi significat corregir aquesta diferència.

Però, a més, el problema no és només el distanciament al si de la UE, sinó que també aquesta, al seu torn, va quedant lluny dels països de referència al món com Corea del Sud, Japó, Estats Units o fins i tot la Xina, que ja s’ha situat al nivell europeu.

De totes maneres, ara caldrà veure, amb els fons europeus de recuperació econòmica per ajudar a la reconstrucció econòmica i fer front a la pandèmia, quina és la xifra final d’inversió per a la R+D+i.

L’escassa col·laboració público-privada, un dels principals problemes

Tothom coincideix a considerar que el principal problema, a més del volum d’inversió, és la dificultat de transformar el coneixement que s’adquireix en avantatge competitiu per les empreses en forma de patents, prototips etc., amb la qual cosa els efectes beneficiosos sobre la competitivitat i la productivitat no s’arriben a assolir en moltes ocasions.

Una raó per la qual això és així és la molt escassa col·laboració dels sectors públic i privat. L’activitat R+D+i del Sector Públic (Administració Pública i Ensenyament Superior), gairebé no rep finançament del sector privat (un escàs 6,9%), que indicaria la dificultat de connectar els dos mons. En paral·lel, el sector públic només col·labora en un també escàs 8,8% de les activitats del sector privat.

L’ensenyament superior (universitats) bàsicament es finança de l’Administració Pública. El finançament rebut de l’estranger és bàsicament ajut internacional a la recerca.

El finançament públic de la R+D+i: menys pressupost i encara menys execució

La política pública vers la R+D+i ha suportat una part desmesurada dels ajustos i retallades derivades de la crisi del 2008, i les conseqüències d’aquestes retallades encara es fan notar. Però mentre la majoria dels països de la UE recuperaven (i augmentaven) els nivells previs a la crisi, a Espanya els recursos públics van disminuir un 32% des dels 10.383 milions d’euros pressupostats al 2009 fins al 7.003 milions d’euros del 2018. En aquest quadre veureu com han evolucionat les partides pressupostades i la seva execució real.

Per tant, no només han disminuït les quantitats pressupostades, sinó que també ho ha fet, i dràsticament, el grau d’execució real dels pressupostos, passant d’un 95,5% el 2006 fins clarament per sota del 50% el 2017 i 2018. Aquesta diferència entre xifres pressupostades i xifres executades és una constant a l’Estat espanyol, i algunes comunitats com Catalunya, les Balears i País Valencià, ja hi estem acostumats.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.